En data 20-09-2023 s’ha publicat la nova Directiva UE 2023/1791 relativa a la eficiència energètica i per la qual es modifica el Reglament UE 2023/955 que estableix un Fons Social per al Clima (versió refosa).
Aquesta Directiva estableix un marc comú de mesures per al foment de l’eficiència energètica dins de la Unió per tal de garantir la consecució dels objectius de la Unió en matèria d’eficiència energètica i crea un marc propici per a millores ulteriors. El marc comú té per objecte contribuir a l’aplicació del Reglament UE 2021/1119 que estableix el marc per assolir la neutralitatclimàtica i la seguretat de l’abastament energètic de la Unió mitjançant la reducció de la dependència de les importacions d’energia, inclosos els combustibles fòssils.
En aquesta Directiva s’estableixen normes destinades a aplicar l’eficiència energètica amb caràcter prioritari a tots els sectors, a eliminar barreres al mercat de l’energia i a superar deficiències del mercat que obstaculitzen l’eficiència en el proveïment, el transport, l’emmagatzematge i el consum energia. Així mateix, es preveu l’establiment de contribucions indicatives nacionals d’eficiència energètica per al 2030.
En definitiva, suposa un pas endavant cap a la consecució de la neutralitat climàtica d’aquí al 2050, en el marc de la qual l’eficiència energètica es considera una font d’energia per dret propi.
Els Estats membres hauran d’adoptar les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per donar compliment a aquesta directiva com a molt tard el 11-01-2025.
Objectiu principal
Els Estats membres hauran de garantir col·lectivament, per al 2030, una reducció en el consum d’energia final d’almenys un 11,7% respecte a les previsions de consum d’energia per al 2030 realitzades el 2020. Això es tradueix en un límit màxim de 763 milions de tones equivalents de petroli per al consum d’energia final i de 993 milions de tones equivalents de petroli per al consum d’energia primària.
El límit de consum per al consum final serà vinculant per als Estats membres de manera col·lectiva, mentre que l’objectiu de consum d’energia primària serà indicatiu.
El consum d’energia final és l’energia consumida pels usuaris finals, mentre que el consum d’energia primària també inclou allò que s’utilitza per a la producció i el subministrament d’energia.
Estalvi energètic
L’objectiu anual d’estalvi energètic per al consum d’energia final augmentarà gradualment del 2024 al 2030. Els Estats membres garantiran un nou estalvi anual mitjà per a aquest període de l’1,49 % del consum d’energia final, fins a assolir gradualment l’1,9 % el 31-12-2030.
Els Estats membres poden incloure en el càlcul per determinar si s’ha assolit l’objectiu l’estalvi d’energia obtingut a través de les mesures d’actuació adoptades en virtut de la Directiva sobre l’Eficiència Energètica dels Edificis, tant a la versió vigent com a la revisada, les mesures derivades del règim de comerç de drets d’emissió de la UE (pel que fa a les instal·lacions, els edificis i el transport) i les mesures energètiques d’emergència.
Sistemes de gestió de l’energia i auditories energètiques
Les empreses amb un consum mitjà anual d’energia superior a 85 TJ durant els 3 anys anteriors reunint tots els vectors energètics hauran d’aplicar un sistema de gestió de l’energia com a molt tard, l’11-10-2027. El sistema de gestió de l’energia serà certificat per un organisme independent, de conformitat amb les normes europees o internacionals pertinents.
Les empreses amb un consum mitjà anual d’energia superior a 10 TJ durant els 3 anys anteriors, reunint tots els vectors energètics, que no apliquin un sistema de gestió de l’energia, seran objecte d’una auditoria energètica, com a molt tard el 11-10 -2026. En cas que aquestes empreses ja realitzin auditories energètiques, continuaran fent-ho almenys cada 4 anys.
Lideratge del sector públic en matèria d’eficiència energètica
El sector públic és responsable, aproximadament, d’entre el 5 i el 10 % del consum total d’energia final de la Unió. Les autoritats públiques gasten l’any al voltant de 1.800.000.000.000 EUR. Això equival aproximadament al 14% del producte interior brut de la Unió. Per aquest motiu, el sector públic constitueix un motor important per estimular la transformació del mercat cap a productes, edificis i serveis més eficients, així com provocar canvis de comportament en el consum d’energia per part dels ciutadans i les empreses. A més, la disminució del consum d’energia mitjançant mesures de millora de l’eficiència energètica pot alliberar recursos públics per a altres finalitats. Els organismes públics a nivell nacional, regional i local han de servir d’exemple pel que fa a l’eficiència energètica
La nova norma imposa una obligació específica per al sector públic que consisteix a aconseguir que el consum total d’energia final de tots els organismes públics en conjunt es redueixi almenys en un 1,9 % cada any, en comparació del 2021.
Els Estats membres poden optar per excloure el transport públic o les forces armades de l’obligació establerta al paràgraf anterior.
D’altra banda, cadascun dels Estats membres s’assegurarà que almenys el 3% de la superfície total dels edificis amb calefacció i/o sistema de refrigeració que siguin propietat dels seus organismes públics es renovi cada any, de manera que es transformin almenys en edificis de consum d’energia gairebé nul o edificis d’emissions zero.
Finalment, els Estats membres garantiran que, quan celebrin contractes públics i concessions d’un valor igual o superior als llindars establerts a l’article 8 de la Directiva 2014/23/UE, l’article 4 de la Directiva 2014/24/UE i l’article 15 de la Directiva 2014/25/UE, els poders adjudicadors i les entitats adjudicadores adquireixin només productes, serveis, edificis i obres que tinguin un alt rendiment energètic.
Informació i empoderament dels consumidors
La nova norma reforça la protecció dels consumidors en introduir drets contractuals bàsics per als sistemes urbans de calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària, en consonància amb el nivell de drets, protecció i apoderament que la Directiva UE 2019/944, sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat, va establir per als consumidors finals en el sector de l’electricitat. S’ha de posar a la disposició dels consumidors informació senzilla i sense ambigüitats sobre els seus drets. Diversos factors impedeixen als consumidors accedir a les diferents fonts d’informació del mercat disponibles i entendre-les i actuar en conseqüència.
La introducció de drets contractuals bàsics pot ajudar, entre altres coses, a comprendre millor la qualitat de referència dels serveis oferts pel proveïdor al contracte, en particular la qualitat i les característiques de l’energia subministrada. A més, pot contribuir a minimitzar els costos ocults o extraordinaris que podrien derivar-se de la introducció de serveis millorats o nous amb posterioritat a la signatura del contracte sense que el client hagi comprès clarament quin és el canvi ni manifestat el seu acord. Es pot tractar de serveis relacionats, entre altres coses, amb l’energia subministrada, serveis de mesurament i facturació, adquisició i instal·lació o serveis auxiliars i de manteniment i costos relacionats amb la xarxa, comptadors, equipament de calefacció o refrigeració local. Els requisits contribuiran a la millora de la comparabilitat de les ofertes i garantiran el mateix nivell de drets contractuals bàsics per a tots els ciutadans de la Unió pel que fa a la calefacció, la refrigeració i l’aigua calenta sanitària, sense limitar-ne les competències nacionals.
En cas que es prevegi una desconnexió de la calefacció, la refrigeració i l’aigua calenta sanitària, el subministrador haurà de proporcionar als seus clients afectats informació adequada sobre les opcions de què disposen, com a fonts de suport per evitar la desconnexió, sistemes de prepagament, auditories energètiques, serveis de consultoria sobre energia, plans de pagament alternatius, assessorament sobre la gestió de deutes o moratoris de la desconnexió.
En definitiva, s’ha de vetllar per una protecció més gran dels consumidors garantint que tots tinguin accés a mecanismes de resolució extrajudicial de litigis eficaços i independents, com un defensor del poble per a l’energia, un òrgan dels consumidors o una autoritat reguladora. Per tant, els Estats membres han d’establir procediments ràpids i eficaços de tramitació de les reclamacions.
Comentaris