El passat 20-02-2024 es va publicar al diari oficial de la Unió Europea el nou Reglament UE 2024/573, sobre els gasos fluorats d’efecte hivernacle.
Amb aquesta nova norma, que entra en vigor el 11-03-2024, el consum d’hidrofluorocarburs s’haurà eliminat completament el 2050. D’altra banda, la producció d’hidrofluorocarburs, en concret els drets de producció assignats per la Comissió, es reduirà progressivament fins a un mínim (el 15%) a partir de 2036. Tant la producció com el consum es reduiran progressivament seguint un calendari estricte amb una assignació de quotes decreixent (annexos V i VII).
A més, el text introdueix la prohibició total de comercialitzar productes i aparells que continguin hidrofluorocarburs pertanyents a diverses categories per a les quals és viable, des del punt de vista tecnològic i econòmic, passar a alguna alternativa als gasos fluorats, per exemple, determinats frigorífics domèstics , refredadors, escumes i aerosols. També estableix dates específiques per completar l’eliminació gradual de l’ús de gasos fluorats a l’aire condicionat, les bombes de calor i els commutadors:
- 2032 per a les petites bombes de calor i aire condicionat de tipus monobloc (<12kW);
- 2035 per als equips d’aire condicionat i bombes de calor partits, amb terminis més curts per a determinats tipus de sistemes dividits amb més potencial d’escalfament atmosfèric;
- 2030 per a l’aparellatge elèctric de mitjana tensió (fins a 52 kV) depenent de gasos fluorats;
- 2032 per a l’aparellatge elèctric d’alta tensió (>52 kV).
Com a màxim el 01-01-2030, la Comissió revisarà les conseqüències i efectes del Reglament avaluant l’existència d’alternatives rendibles, tècnicament viables i suficientment disponibles per substituir els gasos fluorats. Així mateix, la Comissió haurà d’avaluar, d’aquí a 2040, la viabilitat de la data de 2050 per eliminar progressivament el consum d’hidrofluorocarburs, així com la necessitat d’hidrofluorocarburs en els sectors en què es continuen utilitzant, tenint en compte els avenços tecnològics i la existència d’alternatives.
Comentaris