» Espanya. Publicada la nova Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

El passat 09-04-2022 es va publicar al BOE la nova llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular. La Llei té per objecte regular el règim jurídic aplicable a la posada en el mercat de productes en relació amb l’impacte en la gestió dels seus residus, així com el règim jurídic de la prevenció, producció i gestió de residus, incloent l’establiment d’instruments econòmics aplicables en aquest àmbit, i el règim jurídic aplicable als sòls contaminats.

Aquesta nova llei és una de les claus per impulsar l’economia circular a Espanya i ha estat inclòs com una de les reformes estructurals del Pla per la Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).

La norma dona un paper protagonista a les mesures de prevenció en la política de residus, mitjançant la inclusió d’objectius concrets i quantificables: reducció del pes dels residus produïts d’un 13% en 2025 i d’un 15% en 2025 respecte als generats el 2010.

Així mateix, la llei preveu que des de 2023 els comerços minoristes d’alimentació amb una superfície de més de 400 m² destinin el 20% de la seva superfície a productes sense embalatge primari, per exemple, mitjançant la venda a granel o l’ús d’envasos reutilitzables; la prohibició de la destrucció o l’eliminació d’excedents no venuts de productes no peribles.

Recollides separades

A més de les recollides separades ja existents per al paper, els metalls, el plàstic i el vidre, la nova llei introdueix un calendari d’implantació d’aquestes recollides separades de residus per la seva preparació per a la reutilització i reciclatge i valorització. Així, els bioresidus d’origen domèstic hauran de recollir-se separadament a partir de juliol de 2022 en les entitats locals amb població superior a cinc mil habitants; i a partir de gener de 2024 per a la resta d’entitats locals. En el cas de residus tèxtils, olis de cuina usats, residus domèstics perillosos i residus voluminosos, la seva recollida separada haurà d’estar implantada a partir de 2025.

Limitacions als plàstics d’un sol ús

La Llei fa una aposta decidida per una sèrie de mesures diferents en funció de les possibilitats de substitució i les alternatives existents. Aquestes mesures van des de la reducció, la sensibilització, el marcat i l’ecodisseny fins a l’ús d’instruments econòmics com la responsabilitat ampliada del productor, arribant fins i tot a la restricció per a determinats productes de plàstic com a coberts, plats o palletes, entre altres.

Així, i en relació amb els objectius comunitaris de recollida separada d’ampolles de plàstic d’un sol ús, la llei preveu avaluar el seu grau de compliment en 2023 i 2027, de manera que, si no es compleixen els objectius fixats per a aquests anys, 70% i 85% respectivament, s’haurà d’implantar un sistema de dipòsit, devolució i retorn en el termini de dos anys, podent quedar afectats altres envasos a més de les ampolles de plàstic.

Responsabilitat ampliada del productor

La nova Llei de Residus introdueix les previsions de desenvolupament de la responsabilitat ampliada del productor per als tèxtils, els mobles i estris i els plàstics d’ús agrari en el termini de 3 anys des de la seva entrada en vigor, així com per altres productes de plàstic com els del tabac.
Amb aquesta regulació es pretén donar cobertura a diferents iniciatives que estan sorgint en aquests sectors, i també servirà per donar resposta a les importants deficiències trobades en la gestió dels residus generats per aquests productes i els problemes ambientals associats a això, seguint així les recomanacions de la Comissió Europea, que considera que la implantació d’un sistema de responsabilitat ampliada del productor és un instrument clau per la millora de la gestió d’aquests residus i l’aplicació del principi de jerarquia.

Traçabilitat

També destaca el reforç de les mesures relacionades amb l’obtenció de la informació sobre la generació i gestió dels residus, de manera que es garanteixi la traçabilitat des que el residu es genera fins al seu complet tractament, i que es millori la informació disponible sobre la situació de la gestió dels residus. Aquestes mesures de millora de la informació abasten també als règims de responsabilitat ampliada del productor, de manera que es garanteixi la disposició per part de les administracions de tota la informació necessària per a verificar el correcte funcionament d’aquests règims, assegurant així una major transparència d’aquest instrument.

Fiscalitat verda

S’introdueix a la llei, a més de l’impost als envasos de plàstic no reutilitzables, un impost al dipòsit de residus en abocador, la incineració i la coincineració, amb la finalitat de canviar la gestió dels residus, especialment, els residus municipals a Espanya, de manera que es disminueixi l’ús d’aquestes operacions de tractament menys favorables segons el principi de jerarquia de residus, i d’aconseguir majors avanços en els objectius de reciclatge establerts. Aquest impost es configura com cedit a les comunitats autònomes, que tindran competències per a la seva gestió, les quals podran dedicar els ingressos a la política de residus. Tots dos instruments entraran en vigor en 2023.

Regulació dels sòls contaminats

La llei manté l’anterior règim jurídic quant a les activitats potencialment contaminants, al procediment de declaració, als inventaris de sòls contaminats i a la determinació dels subjectes responsables de la descontaminació i recuperació dels sòls. Com a novetat, s’ha inclòs la creació de l’Inventari Nacional de descontaminacions voluntàries de sòls contaminats, que serà alimentat pels registres autonòmics, i es precisen uns certs aspectes del procediment de declaració de sòls contaminats i la seva descontaminació.

Altres novetats de la llei

Entre les novetats de la nova normativa també la revisió del règim sancionador, que inclou noves infraccions, com l’abandó d’escombraries disperses (littering) o la crema no autoritzada de residus agraris i silvícoles, i el no establiment de recollides separades.

D’altra banda, també inclou una disposició específica sobre l’amiant, que obliga els ajuntaments a elaborar un cens d’instal·lacions i emplaçaments amb amiant amb un calendari per a la seva retirada. A més, la llei revisa els procediments de declaració de subproducte i de fi de condició de residu, habilitant la possibilitat de desenvolupament a nivell autonòmic per a agilitar la transició cap a l’economia circular.