El passat 19-10-2022 es va publicar al BOE, el Reial decret llei 18/2022, de 18-10-2022, pel qual s’aproven mesures de reforç de la protecció dels consumidors d’energia i de contribució a la reducció del consum de gas natural en aplicació del Pla + seguretat per a la teva energia (+SE) que estableix :
- Mesures de reforç per a la protecció dels consumidors d’energia i de reducció del consum de gas natural.
- Mesures en matèria de foment de gasos renovables i digitalització.
- Mesures d’impuls a l’autoconsum: modificació del Reial decret 244/2019 que regula les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica i de la Llei 24/2013 del sector elèctric).
- Modificacions en accés i connexió per a injecció ràpida d’energia a la xarxa: modificació del Reial decret 1183/2020, d’accés i connexió a xarxes de transport i distribució d’energia elèctrica.
- Mesures de simplificació administrativa per a la construcció d’instal·lacions de petita potència: modificació del Reial decret 1955/2000 que regula el transport, la distribució, la comercialització, el subministrament i els procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica.
- Mesures d’estalvi i eficiència energètica en enllumenat exterior: modificació de la ITC EA-01, “Eficiència Energètica”, aprovada pel Reial decret 1890/2008, a partir del 01-01-2023.
- Mesures fiscals: Deduccions per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges i llibertat d’amortització en inversions que utilitzin energia procedent de fonts renovables.
Aquest Reial decret llei estableix diverses mesures per protegir més els consumidors de la crisi energètica provocada per la guerra a Ucraïna i dóna compliment a 18 de les 73 mesures del Pla Més Seguretat Energètica (Pla +SE).
Entre aquestes mesures destaquen l’extensió de les tarifes regulades de calefacció amb gas a totes les llars del país, amb el naixement d’una nova Tarifa d’Últim Recurs (TUR) per a les calderes comunitàries, i l’aplicació d’un descompte del 40% a la factura elèctrica per a famílies treballadores amb baixos ingressos afectades per la crisi. També destaquen una protecció més gran per als consumidors vulnerables, més impuls a l’eficiència energètica -especialment en enllumenat exterior- i més foment de les renovables i l’autoconsum.
Gràcies a la nova TUR d’estalvi veïnal, en vigor fins al final del 2023, al voltant d’1,7 milions de llars amb calderes comunitàries de gas podran reduir el cost de la calefacció un 50%, assolint un nivell de protecció similar a l’atorgat per les vigents TUR per a les llars amb calefacció individual. D’aquesta manera, totes les llars amb calefacció amb gas tindran a la vostra disposició tarifes regulades de protecció. A més, el preu de la bombona de butà està limitat a 19,55 euros des del mes de juny passat.
La nova TUR cobrirà l’equivalent al consum mitjà de la comunitat dels darrers cinc anys i aquesta, per fomentar l’eficiència energètica, haurà d’instal·lar comptadors individuals o repartidors de costos abans de l’octubre del 2023, llevat que estiguin eximides per inviabilitat tècnica; en cas contrari, s’aplicarà un recàrrec del 25% al terme variable sobre el consum des del moment en què la comunitat es va acollir a la TUR.
Una partida de 3.000 milions d’euros dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de 2023, donarà suport a l’aplicació de la nova TUR d’estalvi veïnal i de la resta de TUR, les limitacions de preus dels quals es prorroguen fins a finals de 2023.
D’altra banda, la dotació als PGE per al bo social tèrmic augmenta molt notablement el 2022 i el 2023, assolint els 453 milions cada any. A més, la quantia mínima de l’ajuda augmenta des dels 25 fins als 40 euros anuals i l’ajuda mitjana -varia segons la zona climàtica- puja fins als 375 euros anuals per beneficiari.
Bo elèctric de justícia energètica
L’Executiu ha aprovat l’aplicació d’un descompte del 40% sobre la tarifa elèctrica regulada, el Preu Voluntari al Petit Consumidor (PVPC), per a les llars treballadors amb baixos ingressos particularment afectats per la crisi energètica. Aquest bo de justícia energètica tindrà caràcter temporal i abastarà fins a finals del 2023.
Poden rebre’l totes les llars la renda de les quals se situï entre 1,5 i dues vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM) de 14 pagues, amb els multiplicadors aplicats al bo social convencional. Amb això, el Govern amplia la cobertura davant l’escalada de preus de l’electricitat a 1,5 milions de famílies addicionals a les ja cobertes pel bo social normal, abastant tota la població situada als quatre decils de renda més baixes del país, és a dir, el 40% de les llars amb menys recursos.
A tall d’exemple, el 2023 es podran acollir al nou bo de justícia energètica un adult amb una renda inferior a 16.800 euros anuals o una família de quatre membres amb una renda inferior a 27.720 euros anuals, segons es recull a la taula següent:
Llindars de renda per al bo de justícia energètica
També s’han augmentat els descomptes del bo social preexistent, de manera que pels consumidors vulnerables passa del 60% al 65%, mentre que per als consumidors vulnerables severs passa del 70% al 80%. I el volum d’energia anual subjecta al descompte s’incrementa un 15%, fins a 1.587 kWh en una unitat de convivència d’una o dues persones i fins a 4.761 kWh en una unitat de cinc o més.
Addicionalment, la minoració de gas, que frena l’alça dels preus de l’electricitat per als consumidors per sobre dels 67 €/MWh, aprovada el setembre del 2021, es prorroga fins al desembre del 2023.
Transparència a la factura: què passa al teu barri? – Impuls de l’autoconsum
Entre una altra informació útil per incentivar el consum responsable, les factures de llum i gas de llars i pimes recolliran el consum mitjà de consumidors domèstics i pimes amb el mateix codi postal i consells per estalviar. Al rebut de la llum s’unificarà la informació facilitada per la companyia elèctrica sobre l’aplicació del Mecanisme Ibèric i el de gas recollirà un codi QR vinculat a la pàgina del comparador de tarifes de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. També es facilita la recisió dels contractes de gas natural i els serveis addicionals associats al subministrament, incrementant la protecció dels consumidors.
Fins al desembre del 2023, les empreses i els autònoms podran modificar la seva potència contractada més d’una vegada en un termini inferior als 12 mesos habituals; una partida dels PGE compensarà el minvament d’ingressos per al sistema elèctric. La flexibilitat en els contractes industrials de gas natural també es prorroga fins al desembre de l’any que ve.
Es dotarà una partida de 40 milions per substituir comptadors analògics de gas per comptadors digitals a llars i pimes, sense increment del cost del lloguer per a aquests consumidors, fomentant l’estalvi dels petits consumidors.
L’autoconsum i les comunitats energètiques reben un altre impuls, en augmentar-se la distància entre punt de generació i autoconsum en línies de transport o distribució fins a 1.000 metres per a instal·lacions a coberta, en permetre’s més d’una instal·lació en una mateixa referència cadastral -evitant limitacions al creixement a llocs on ja hi hagi una planta- i amb altres mesures, com simplificant la tramitació de les instal·lacions: s’augmenta de 100 kW a 500 kW la mida de la planta exempta d’obtenir l’autorització prèvia i la de construcció.
Més eficiència a l’enllumenat públic
Aquest Reial decret llei inclou la modificació del Reglament enllumenat exterior per aprofitar els avenços tècnics. Així, els requisits mínims d’eficiència augmenten un 119% per a l’enllumenat funcional i el 163% per a l’enllumenat ambiental. Així mateix s’actualitza el sistema d’etiquetatge mitjançant lletres, de manera que només el més eficient es qualifiqui com a “A” o “B”, donant a l’usuari final informació més realista de l’eficiència energètica de la instal·lació i es potenciarà l’estalvi.
El nou reglament afectarà la il·luminació pública (carreteres i carrers), cosa que inclou la de les administracions i la d’agents privats que il·luminin espais públics, com algunes vies de concessionaris. Serà voluntari des de la publicació i obligatori per als projectes que s’iniciïn l’1 de gener; els que s’hagin iniciat abans tenen un any màxim per concloure’s.
L´´’enllumenat exterior municipal consumeix uns 5.200 GWh anuals, un 2% del consum elèctric nacional i la reforma permetrà un estalvi d´energia de l´ordre del 65% per a un mateix servei d´il·luminació. A Espanya hi ha més de vuit milions de punts de llum exterior, dels quals només se n’ha substituït per LED un 30%.
Prorrogades les deduccions a l’IRPF per obres per millorar l’eficiència energètica dels habitatges
A més, en aquest Reial decret llei, s’ha aprovat la prorroga d’un any més per a les deduccions existents que s’apliquen a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges.
Això suposarà una mobilització de 3.000 milions d’euros addicionals, destinats a esmorteir la pujada de preus de l’electricitat i el gas a les famílies, especialment les més vulnerables.
Entre aquestes mesures, es preveuen a la norma aprovades diverses d’índole fiscal, vinculades a la millora de l’eficiència energètica.
Una es centra a ampliar fins a finals del 2023 l’aplicació de la deducció prevista a l’IRPF per obres per millorar l’eficiència energètica de l’habitatge habitual de manera individual. L’ampliació de la deducció s’estén fins a finals del 2024 en el cas d’obres de rehabilitació energètica fetes a edificis d’ús residencial.
Així mateix, gràcies a aquest nou Reial decret llei s’introduirà a l’impost sobre societats una mesura per la qual els contribuents podran amortitzar lliurement les inversions que s’efectuïn en instal·lacions destinades a l’autoconsum d’energia elèctrica, així com aquelles instal·lacions per a ús tèrmic de consum. propi, sempre que utilitzin energia procedent de fonts renovables i substitueixin instal·lacions que utilitzin energia procedent de fonts no renovables d’origen fòssil.
Deducció a l’IRPF
Actualment, la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) preveu una sèrie de deduccions per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges, que van del 20% al 60% en funció de la reducció de consum obtinguda i del tipus d’immoble, ja sigui habitatge individual o edifici residencial.
En concret, el Reial decret llei 19/2021, de 05-10-2021, de mesures urgents per impulsar la rehabilitació d’edificacions en el context del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, va incloure noves deduccions a l’IRPF per obres de millora de l’eficiència energètica en habitatges i edificis residencials, que s’apliquen sobre les quantitats invertides en obres de rehabilitació que contribueixin a assolir determinades millores de l’eficiència de l’habitatge habitual i als edificis residencials:
- Els contribuents es poden deduir el 20% de les quantitats invertides per les obres de rehabilitació o millora, encaminades a reduir la demanda de calefacció i refrigeració en un 7% en un habitatge individual. En aquest cas s’ha de tractar de l’habitatge habitual del contribuent, o que estigui destinat o s’hagi de destinar al lloguer com a habitatge habitual. La deducció pot pujar fins a un màxim de 5.000 euros per habitatge.
- També es preveu una deducció del 40% per actuacions de rehabilitació que redueixin un 30% el consum d’energia primària no renovable, acreditable a través del certificat d’eficiència energètica de l’habitatge, o millorin la qualificació energètica, aconseguint les lletres ‘A’ o ‘B’. En aquest cas també s’ha de tractar de l’habitatge habitual o que es destini al lloguer com a tal. En aquest cas, el consumidor pot obtenir una deducció de fins a un màxim de 7.500 euros per habitatge.
- En el cas d’edificis residencials, es preveu una deducció del 60% per actuacions que redueixin un 30% el consum d’energia primària no renovable, o millorin la qualificació, aconseguint les lletres ‘A’ o ‘B’ a l’edifici on es dugui a terme les obres de millora, que han d’afectar el conjunt de l’immoble. En aquest cas, es poden acollir les persones físiques a l’edifici de les quals s’hagin realitzat obres de millora o rehabilitació en què s’obtingui una reducció d’almenys un 30% del consum d’energia, acreditable a través del certificat d’eficiència energètica de l’edifici, o millora de la qualificació energètica de l’edifici. Aquesta vegada, la deducció pot ser de fins a un màxim de 15.000 euros per habitatge.
Fins ara, les deduccions es podien aplicar fins al 31-12-2022, per les obres realitzades per reduir el consum de calefacció i refrigeració en cas d’habitatge individual. Amb les modificacions que ara s’aproven, s’ampliarà un any més, fins al 31-12-2023, l’àmbit temporal d’aplicació de la deducció prevista a l’IRPF, amb la finalitat de millorar-ne l’eficiència energètica.
Així mateix, en el cas d’obres de rehabilitació energètica realitzades a edificis residencials, s’amplia un any més l’àmbit temporal de la deducció, de manera que aquesta es podrà aplicar fins al 31-12-2024. Fins ara el termini per aplicar les deduccions en el cas d’obres de rehabilitació a edificis culminava a finals de 2023.
D’aquesta manera, es disposarà d’un termini més gran per poder emprendre aquestes obres que permetin reduir el consum d’energia primària no renovable o la demanda de calefacció o de refrigeració.
Amortitzar inversions en instal·lacions destinades a autoconsum
D’altra banda, el Reial decret llei preveu introduir a l’impost sobre societats una mesura per la qual els contribuents podran amortitzar lliurement les inversions desenvolupades en instal·lacions destinades a l’autoconsum d’energia elèctrica, així com aquelles instal·lacions per a ús tèrmic de consum propi, sempre que utilitzin energia procedent de fonts renovables i substitueixin instal·lacions que utilitzin energia procedent de fonts no renovables fòssils.
En aquest sentit, s’estableix com a condició que l’entrada en funcionament de les noves instal·lacions s’haurà de produir l’any 2023.
L’objectiu és promoure la substitució de combustibles fòssils per energies renovables produïdes de forma autòctona. Això contribuirà a millorar la competitivitat de les empreses espanyoles, incidirà en la lluita contra el canvi climàtic i en reforçarà la seguretat energètica del país.
Aquestes mesures estan alineades amb les polítiques nacionals i europees de millora de la seguretat de subministrament i de lluita contra el canvi climàtic, entre les quals destaca el Pla Més Seguretat Energètica, aprovat al Consell de Ministres l’11-10-2022, i el Pla REPowerEU presentat per la Comissió Europea el 18-05-2022, per donar resposta a la crisi energètica arran de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia.
Fuente de información: Consejo de Ministros y BOE
Comentaris